 |
| Data: |
23 de Juny |
LLoc: |
Catalunya |
Revetlla o Berbena?
Encara que sembli que, en català
normatiu, el nom de la nit de Sant
Joan sería revetlla, el ser és que
el correcte, és dir-l´hi Berbena
de Sant Joan. Això és deu a que, antigament,
les parelles d´ enamorats recollien aquella nit una
planta anomenada Berbena,
doncs hi havia la creença que, aquesta planta, portava
amor i felicitat a qui la collia durant la nit de Sant
Joan. Aquest fet va fer que d´ aquesta màgica
nit s´ anomenes la Berbena
de Sant Joan.
|
 |
 |
La Nit més curta
Per Sant
Joan es compleix el solstici d´ estiu . El
sol arriba al seu zenit després del recorregut més
llarg de l´ any. Així doncs, es produeix el
dia més llarg i la nit més curta.
Aquesta celebració
coincideix amb una festa solar molt antiga.
|
|
La Flama del Canigó
La popularitat de la festa de
Sant Joan a tot l´ àmbit
dels Països Catalans ha
fet que s´ hagi intentat donar-li un caire de festa
nacional, simbolitzada amb la flama
del Canigó. Aquesta flama, que prové
d´ una foguera encesa la nit del 22 al cim d ´
aquesta mítica muntanya , és la que encén
les fogueres i obre la celebració de la festivitat
de Sant Joan a un gran nombre
de pobles i viles de les terres catalanes. |
 |
La màgia
del foc,
 Al
voltant de les fogueres de Sant
Joan hi ha una gran quantitat
de creences. La més universal és la que
otorga als focs que cremen aquest dia virtuts remeieres,
hom creu que qui salta el foc de Sant
Joan té la salut assegurada
per tot l´ any. En sentit de la purificació,
hi ha la creença que el foc de Sant
Joan espanta els éssers
malèfics que infestant l´ aire.
|
|
La gràcia
de l´ aigua
 Durant
la nit de Sant Joan
també es creu que les aigües cobren virtuts
especials, exclusives d´ aquest moment de l´
any. Les fadrines veuen augmentar la seva bellesa si,
en caure la mitjanit, es renten la cara mentre diuen:
"Sant Joan Baptista/apòstol
i evangelista,/per la virtut que Déu us ha dat/
feu-me tornar mes maca que l´ any passat."
També es creu que molts mals i nafres poden guarir-se
o millorar , si es renten ben bé al punt de la
mitjanit.
|
|
El més dolç de la festa
 Aquesta
nit és tradicional menjar coca.
Antigament quan la coca
es pastava a casa, era circular, solia tenir un forat al
mig i la decoració de pinyons o confitures era de
forma radial, la qual cosa ens fa pensar en una mena de
representació del sol i en la pervivència
d´ un remot ritu de caire solar. Després, quan
van començar a fer-les els forners i els pastissers,
es van perdre aquestes característiques, van adoptar
una forma allargada i la pasta es guarnia arbitràriament
amb pinyons i fruites confitades .
Es tenia per cosa obligada menjar-se la coca
a l´ aire lliure , ja que es creia que fer-ho sota
teulada portava desventura. Els veïns dels diferents
barris solien aplegar-se per fer les coques en comú
, les quals assolien grans llargades . S´ havien arribat
a fer coques de dotze metres mitjançant complicades
tècniques de cocció.
|
| * El nostre agraïment
a Agustí Esteve. |
|
|
