Castellers i castelles

Data:

D´abril a Desembre

LLoc:

A diferents indrets de Catalunya

L´ Origen:

Sembla ser que l´ origen dels castells que coneixem avui en dia, prové d´ unes danses de caràcter religiós que es ballaven per tota la Catalunya Nova en els segles XVII i XVIII i que es coneixien com a Balls de Valencians, aquestes danses consistien en una sèrie de quadres ballats que acabaven en l´ aixecament de una petita torreta humana. Es de imaginar que la rivalitat entre les diferents colles de Valencians, per veure qui feia la torreta més espectacular, va fer que el bastiment d´ aquesta construcció humana al final del ball anés restant interès a les danses, i amb el pas dels anys les torres anessin guanyant en alçada i complexitat i acabessin separant-se de la resta de la dansa.

En el 1805 a la ciutat de Valls, que es coneix tradicionalment com a bressol de l´ activitat castellera, ja hi ha constància de dues colles de Valencians, la dels pagesos i la dels menestrals, precedents de les actuals colles vella i jove respectivament.

El nom de colla de valencians, per denominar les colles castelleres, es va utilitzar fins ben entrat el segle XIX quan progressivament es va començar a anomenar castells i castellers a aquesta activitat, també a mitjans del segle XIX apareix la denominació genèrica de xiquets de Valls envers les colles castelleres.

Actuació a la plaça:

L´ actuació castellera tradicionalment es celebra al migdia del dia central de la festa major del poble, a la plaça de la vila, i davant de l´ ajuntament. És un acte totalment ritualitzat d´ homenatge al poble, totalment gratuït i on hi pot participar tothom

A les actuacions i poden participar diferents colles, que intentaran bastir els seus castells i descarregar-los segons el programa que s´ hauran marcat.

L´ èxit o el fracàs de cada colla en una actuació es valora per a cada colla per separat, segons el grau d´ assoliment dels objectius que s´ havia proposat.

L´ actuació sol anar precedida per una cercavila dels, membres de les colles acompanyats per la colla de grallers i timbals. A continuació fan, l´ entrada a la plaça amb el pilar de quatre caminant fins el lloc on es bastiran els castells de l´ actuació, seguidament enlairen el pilar de salutació, que acostuma a ser de cinc pisos.

Acte seguit començarà l´ actuació pròpiament dita que constarà de tres rondes , en que cada colla intentarà aconseguir els objectius fixats. Cada ronda te un torn de repetició per en cas de que el castell caigui abans de ser coronat.

L´ actuació acaba amb un pilar de comiat, que també acostuma a ser de cinc pisos i que en molts casos son portats fins al balcó de l´ ajuntament on l´ anxaneta és recollit per les autoritats amb l´ ajuda d´ una faixa.

Bastiment del castell:

El bastiment del castell es comença muntant el peu del mateix, quan aquest està a punt, els segons pugen a sobre la pinya i es col•loquen, es considera un intent vàlid quan comencen a sonar les gralles. En els castells de set, les gralles sonen quan han pujat els terços, en els de vuit els quarts, i en els de nou, els quints. Si abans de que sonin les gralles es veu que l´ intent no te garanties de prosperar poden desmuntar-lo sense que això conti negativament per la colla i l´ intent no es considera vàlid.

Quant l´ anxaneta arriba al capdamunt del castell i, obert de cames sobre l´ aixecador i amb un peu sobre cada espatlla dels dosos, aixeca la ma fent l´ aleta es considera que el castell ha estat carregat, si el castell caigués abans, es considera que ha fet llenya. Acte seguit de carregar-l´ho, l´ anxaneta empren el descens pel cantó oposat pel que ha pujat i el segueixen la resta dels participants, aleshores es considera que el castell s´ ha descarregat i l´ objectiu ha estat completat.

Grallers i els Timbals:

Una part indispensable en la construcció dels castells son els graller si els timbals. El toc de castells, amb les seves diferents parts, te la funció d´ indicar las castellers l´ evolució del castell, ja que segueix una sèrie de fragments que corresponen a les fases de muntatge del castell i acaba amb el toc de l´ aleta, una nota llarga i aguda que assenyala que el castell a estat coronat.

Tipus de castells

Els castells es classifiquen segons la seva estructura, que es determina pel nombre de castellers que hi ha en cada pis.

El Pilar o Espadat: És el castell format per una sola persona a la base.

El dos o torre: És el constituït per dues persones a la base que s´ agafen els braços formant una anella.

El Tres: És el castell format per tres individus a la base que s´ agafen els braços tot formant un cercle.

El quatre: És el format per quatre castellers a la base formant un quadrat. Els membres de cada pis no s´ agafen els braços, si no que subjecten el turmell o el tou de la cama dels castellers del pis superior.

El quatre amb el pilar (o agulla) al mig: Castell format per un quatre i un pilar al mig del castell d´ una alçada dos pisos menys que el de quatre.

El cinc: Castell format per cinc individus a la base. La seva estructura és la suma d´ un tres i un dos. El tres manté la seva forma normal mentre que a la torre els membres s´ agafen per un braç entre ells i amb l´ altre se subjecten a l´ espatlla del casteller de la rengle (el pilar del mig) del tres. És un d´ extrema bellesa i dificultat, per la gran quantitat de castellers que hi participen. La seva part culminant és curiosa, ja que esta formada per dos poms de dalt, amb un total de quatre dosos i dos aixecadors.

El nou: La seva estructura està formada per un tres al mig i tres torres adossades a cada columna.

Altres variants son:

Castells aixecats per sota: Bàsicament, es tracta del pilar o el tres. En el cas del pilar s´ aixeca i es fa baixar per sota, fent desaparèixer els pisos sota la pinya, el tres es carrega per sota però es descarrega com la resta de castells. Són castells que es construeixen a l´ inrevés dels altres.

Castells nets: es diu així dels castells en que els baixos queden sols i no tenen el suport dels membres de la pinya. Els castells que normalment porten folre, reben aquest nom quant no tenen aquest suport.

Indumentària:

La indumentària castellera es força simple, es compon de:

La camisa: És del color distintiu de la colla i en alguns casos porten l´ escut de la colla castellera en un costat del pit.

La faixa: és un element imprescindible per tot casteller. Te dues funcions bàsiques: la de subjectar la caixa toràcica i protegir els ronyons i la de servir de punt de suport pels peus dels castellers que pugen. L´ acte d´ enfaixar-se és tot un ritual previ a l´ actuació i, en que normalment hi intervenen sempre els mateixos dos castellers, que acostumen a estar perfectament complementats en aquesta feina. La faixa més ample i més llarga és la dels segons, i va perdent amplària i llargària a mesura que es va pujant de pis.

Els pantalons: sempre són de color blanc i son els successors dels calçotets que feien servir els castellers del segle passat.

El Mocador: Vermell amb rodones blanques, te la funció de recollir els cabells i la suor, producte de l´ esforç del casteller.

Les calcilles: Avui ja en desús, eren una mitja sense peu, generalment blava, que feien servir els castellers del segle passat.

Lèxic Bàsic Casteller

El món dels castells te el seu propi argot per definir cada un dels passos, construccions i situacions que succeeixen en la seva activitat, Aquí tens un petit vocabulari Casteller.

Aixecador: El nen que forma el penúltim pis del castell, col•locat de quatre potes sobre els dosos. Rep també el nom d´ acotxador, cassola o cassoleta.

Aleta, fer l´: gest que fa l´ anxaneta, que consisteix en aixecar el braç com si saludes a la plaça en el moment de coronar el castell, aquest gest indica que el castell ha estat carregat.

Anxaneta: el nen o la nena que corona el castell.

Batzegada: Moviment brusc, oscil•lació forta que desequilibra el castell.

Cap de colla: màxim responsable a nivell casteller d´ una colla.

Carregar el castell: Acte de coronar el castell

Carro gros: Sobrenom amb que es conegut el quatre de vuit

Catedral: Nom que rep el cinc de vuit per la seva espectacularitat.

Defensar un castell: expressió que s´ usa per indicar que els components del tronc han hagut de treballar de valent per evitar la deformació o la caiguda d´ un castell.

Descarregar el castell: Completar un castell sense caure desprès d´ haver-lo ja carregat.

Desmuntar un castell: desfer un castell abans que sigui coronat per l´ anxaneta.

Dos: Castell format en la seva base per dos castellers. En el Penedès en diuen torre.

Espadat: nom amb què antigament era conegut el pilar.

Fi (finet), pujar: expressió amb què es valora la virtut d´ enfilar-se amb suavitat, sense moure gaire l´ estructura del tronc.

Folre: estructura de suport als pisos de segons i terços, a la manera d´ una pinya reduïda, en els castells com la torre de vuit o els castells de nou.

Llenya, fer: Expressió amb que es diu el fet de que caigui un castell quan l´ intent es vàlid.

Llenya, haver-hi: es diu quan en una actuació hi han hagut moltes caigudes.

Manilles: petita estructura de suport als pisos de terços i quarts que es col•loca damunt del folre.

Mans, fer: acte d´ ajudar en la pinya d´ un castell.

Obrir plaça: acció amb què es coneix el fet de començar a actuar una colla a la primera ronda.

Parar a: expressió que serveix per indicar el lloc que ocupa un determinat casteller en un castell.

Plantar castells: fer castells.

Pom de dalt: és l´ estructura formada pels dosos, l´ aixecador i l´ anxaneta.

Prova de castell: acció amb que una colla fa un castell amb la intenció d´ assajar diferents aspectes de cara a bastir un castell superior.

Salvar un castell: es diu quan una colla aconsegueix bastir un castell desprès d´ haver passat moltes dificultats.

Tirar un castell: expressió que indica que una colla es decideix a intentar un castell.

Treballar un castell: indica que una colla s´ ha hagut d´ esforçar de valent per aconseguir un castell.