Cada any, a finals d'agost i quan s'acaba ja
l'estiu, té lloc a Castellterçol la Festa Major.
Potser actualment és el comiat de les vacances per a
molta gent (sobretot pels escolars). Antigament però,
era la celebració del final de la sega, del batre i del
treball dur de tot l'estiu. En els darrers anys, el quart diumenge
d'agost és el dia central de la festa, la qual comença
el dissabte abans i acaba el dimarts següent. En total,
són quatre dies de balls, cançons i gresca. Potser
unes de les tradicions més notables d'aquesta festa són
els balls de la Dansa de Castellterçol i el Ball del
Ciri.
Les Danses cerimonials
Al costat de l´ utilització religiosa
de la dansa, també la societat civil que
s'organitza troba en el ball formes d'estructuració,
de selecció i solemnització dels seus rituals,
que ben aviat aniran adquirint entitat i difusió.
La dansa cerimonial adquireix major excel•lència
en les ocasions en què es balla com a lluïment
o bé quan la dansa serveix com element de selecció
o de tria.
Esmentaríem com exemples notables l'elegància
d'una "Morisca" de Gerri de la Sal, o La
Dansa de Castellterçol, La Gala de Campdevànol...
Aquestes danses cerimonials són les que han gaudit
d'una major
continuïtat i de més gran difusió, per
tot això aquests balls s'han convertit en model de
la dansa catalana tradicional.
Historia
Documentades des de la segona meitat del segle
XVII, la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri són
dues danses que sempre es troben conjuntament i que donen relleu,
caracteritzen i distingeixen la Festa Major de Castellterçol.
Ambdues es ballen en el transcurs d’aquesta Festa Major
el darrer diumenge d’agost, la Dansa, i el dilluns següent,
el Ball del Ciri.
El vestuari que llueixen els balladors recrea la indumentària
tradicional de les classes benestants de la pagesia catalana
al segle XVIII, la qual cosa acaba de completar l’idea
de cerimonial, protocol i solemnitat que les mateixes danses
inspiren per si mateixes.
Dansa de Castellterçol
i El Ball del Ciri
Es tracta de dues danses solemnes i cerimonials
interpretades per sis parelles de balladors. Antigament, aquests
els balladors eren els administradors que deixaven el càrrec
aquell any i els que n’assumien el relleu per l’any
següent, però actualment pertanyen a un grup dedicat
exclusivament a la conservació de la Dansa de Castellterçol
i del Ball del Ciri. La primera ballada, la de la Dansa, té
lloc el diumenge cap a dos quarts d’una del migdia. Havent
acabat l’ofici de Festa Major, els músics precedeixen
les autoritats i els balladors en el seu camí des de
l’església fins a la Plaça Vella. Un cop
aquí, es balla la Dansa de Castellterçol, en la
qual els balladors saluden les autoritats i els ofereixen les
seves parelles per tal que duguin a terme el tradicional passeig
de les autoritats.
Tot seguit es reprèn la Dansa
amb la sardana i les pavanes per acabar la ballada amb la sardana.
Un cop finalitzada la Dansa, els balladors treuen a ballar les
autoritats. L’endemà, dilluns, a les sis de la
tarda, les mateixes sis parelles ballen el Ball del Ciri, un
ball que simbolitza l’antic relleu d’administradors
o pabordes de l’altar dels Sants Màrtirs. Durant
el ball, el relleu es fa efectiu de manera simbòlica
quan tres de les parelles lliuren a les altres tres unes almorratxes
plenes d’aigua de roses i uns ciris.
Declarada Festa
Tradicional d’Interès Nacional el 8 de juny de
1985.
