Els Turcs
i Cavallets.
Abans eren anomenats
"moros i Cristians" i "moros
i cavallets". Quatre cavallets armats
amb espasa, que figuren ser catalans , lluiten
contra quatre turcs armats.
L´ origen de l´ entremès
sembla raure en les lluites contra els moros.
|
|
Les Maces.
És una escenificació
de la lluita entre els àngels i els
dimonis.
Les Maces i els plens degueren formar abans
un únic ball de diables.
|
|
La Guita.
Abans era anomenada també
"Mulaguita", "mulafera"
i "mulassa". És un monstre
infernal mig mulassa mig drac, amb un coll
tan llarg que pot arribar on li plagui.
A la boca hi porta quatre petards amb els
quals socarrima els qui s´ emparen
a la barana de Sant Pere.
|
|
L ´Aliga.
És el símbol
de la ciutat. L´ àliga de Berga
és una figura de cartó i
pasta amb el bec obert i les ales plegades.
És l´ entremès més
aristocràtic , per la figura , la
música i el ball. Actualment porta
la corona comtal de la casa de Barcelona,
que de fet és la que històricament
li pertoca.
|
|
Els Gegants.
La llegenda diu que els gegants representen
els cabdills moros i, com a reis vençuts
, ara se’ls fa ballar al mig de la
plaça.
A la Patum hi ha dues parelles de gegants
: els Vells, construïts a mitjan segle
XIX, i els nous , estrenats el 1891.
|
|
Els nans
Hi ha quatre nans Vells
i quatre nans nous. Són els últims
entremesos introduïts a la festa i
representen la incorporació del poble
als balls de la Patum..
|
|
Els plens
Els plens representen
el moment culminant de la Patum. Se’n
diuen "plens" perquè van
plens de foc. I son uns 40.S´ escampen
entre la gent per la plaça, i un
cop apagats tots els llums, només
es veu el foc dels coets que ressalta en
la foscor de la plaça. És
un espectacle dantesc i fantasmal. Els plens
són castells de foc ambulants i ens
mostren una orgia infernal saltant al so
del Tabal. Tothom qui hi participa entra
en una mena d´ èxtasi.
|
|
El tirabol
Un cop acabades les tres
rondes de la Patum , tot balla alhora .
La batalla dura fins que ningú no
pot més. I si la cobla s´ atura
, es costum cridar-los “Volem Patum,
volem Patum“ i "vagos",
i aleshores reprenen la música. |
|
L´
any 1320 va instituir-se a Barcelona la festa de corpus .
La processó era un motiu adequadíssim per fer volar la fantasia:
hi participaven més d´ un centenar d´ entremesos o figures
que reproduïen episodis de les sagrades escriptures , batalles
entre moros i cristians , lluites entre àngels i monstres
infernals ... S´ aprofitaven els personatges de les funcions
teatrals i la processó servia per a alliçonar la gent senzilla.
