 |
| Data: |
3 de Març |
LLoc: |
A Gràcia,
altres barris de Barcelona i Sant Cugat de Vallès. |
Qui era Sant Medir?
 Segons
la llegenda, Sant Medir era pagès
i vivia en una masia a la vora del camí que anava de
Sant Cugat del Vallès a Barcelona.
S´ explica que quan es produí la persecució
de Dioclesià, Sant Sever
aleshores bisbe de Barcelona, va decidir
amagar-se amb uns quants fidels per tal de poder continuar
estenent el cristianisme, i va emprendre el camí de
Sant Cugat del Vallès. En arribar
a la masia d´ en Medir, el van trobar
sembrant faves i el van saludar.
Poc desprès van passar per allí
els soldats que perseguien el Bisbe i preguntaran a Sant
Medir si l´ havia vist passar. De manera miraculosa,
en aquell moment les faves ja havien crescut i Sant
Medir ja en recollia els fruits, així va ser
que, per no mentir, va respondre als soldats que si, que havien
passat per allà quan ell sembrava aquelles faves. Pensant-se
que els prenia el numero, els soldats, prengueren al Sant
i el mataren, la mateixa sort corregué poc desprès
Sant Sever.
|
| Sant Medir fou durant molt de temps el
patró dels pagesos vallesans, fins que aquests es posaren
sota l'advocació de Sant Isidre. Sant Medir, però,
continuà sent copatró de la vila de Sant Cugat
i cada any, el 3 de març, se celebra el seu Aplec. |
 L´
origen del romiatge.
L´ origen
més versemblant ens porta a la primera meitat del segle
XIX, quan un forner del carrer Gran de Gràcia,
Josep Vidal Granès,
va prometre a Sant Medir, del que era molt
devot, que si el guaria d´ un atac de dolor que l´
havia deixat a les portes de la mort, cada 3 de Març,
diada del Sant, aniria en romiatge a seva ermita de Collserola,
construïda on s´ havia produït el miracle
de les faves, muntat a cavall i tocant un sac de gemecs desprès
de haver-se passejat pel barri per anunciar-ho a tothom.
El forner va superar la seva malaltia
i així, l´ any 1830 iniciava la primera peregrinació.
Amb el pas dels anys es sumaran a la romeria amics i familiars,
formant així la primera colla. A aquesta colla si anaren
sumant d´ altres colles, de Sant Gervasi,
de Sarria i de Sants.
|
Car aquesta sembla ser
la versió real de l´ origen del romiatge, n’hi
havia un altre versió que parlava d´ un capitost
Carlí que ferit i fugint dels seus enemics es refugià
a l´ ermita del Sant i li va fer la promesa de la romeria
si aquest l´ ajudava a salvar-se. |
Les colles: Les
colles van presidides per uns quants genets amb els cavalls
guarnits, al capdavanter de la colla porta la bandera de l´
entitat acompanyat de dos cordoners, el segueixen la resta
de genets i carruatges guarnits de la colla, que llençant
caramels a la gent que surt a veure´ls passar. Tot això
va amenitzat per bandes de musica.
Al matí surten dels barris de Gràcia,
Sarria, Sant Gervasi i Sants i de Sant Cugat del Vallès
les colles, que desprès d´ un petit
recorregut pels seus carrers , fan camí cap a l´
ermita del Sant. Desprès d´ una missa en honor
a Sant Medir i del dinar de germanor, a la
tarda, es concentren a Gràcia i fan
una cercavila tots junts abans de dissoldre´s. |
|
|
