 |
| Data: |
1 de Novembre |
LLoc: |
Catalunya |
| Els inicis de la festa de tots sants
data del segle IX, l´ església destina aquesta
festivitat a la memòria de tots els sants que van esmerçar
les seves vides en la propagació i la defensa de la fe
cristiana. En ella s´ integren tota una sèrie de
ritus Cèltics, dedicats al avantpassats. La festa de
Tots sants és doncs, una festa dedicada als familiars
difunts. Era costum, fer cerimònies i oracions, oferir
llums, resar tres parts del rosari, dir tres misses i tocar
les campanes tota la nit, a fi, de que els difunts que encara
no haguessin assolit la pau, trobessin el camí. Dels
costums propis de tots sants ni ha tres que encara es mantenen
amb força avui dia: |
| La
visita als difunts |
La
Castanyada |
Els
panellets |
Un
conte |
 Visites
als difunts:
La tradició de portar flors als difunts el dia 1 de
Novembre (Tots Sants) o el dia 2 (Diada del Difunts) és
un costum d´ origen romà. Els romans feien aquestes
visites en èpoques de collita. Quan el cristianisme
va adoptar el costum, va tractar de traslladar-lo a les festes
majors, derivades i continuadores de les collites. D´
aquí que, en alguns llocs, encara avui el segon o tercer
dia de la festa major estigui dedicat als difunts.
Amunt |
 La
Castanyada
Antigament la castanyada era un àpat familiar dedicat
als morts i que venia a ser la resta dels antics àpats
funeraris. A més de les castanyes torrades, es mengen
també moniatos i panellets i es beu vi dolç.
Tradicionalment, la castanyada havia tingut un to sever i
de culte, que manifestava el respecte als difunts, sovint
s´ acabava la vetllada passant el rosari per les seves
animes.
A l´ actualitat, la celebració a pres un aire
festiu i les castanyes solen reunir les famílies i
grups d´ amics per fer gatzara.
| Algunes cultures tenien la creença
que per cada castanya menjada la nit de Tots Sants es
lliurava una anima del purgatori. |
Amunt |
 Els
panellets:
Un dels costums més dolços d´ aquest
dia és el dels panellets. Antigament els panellets
rarament es compraven; la gent els adquiria participant en
rifes que es feien durant gairebé tot el dia , o s´
els feia a casa. Amb l´ arribada de les pastisseries,
es va estendre el costum de comprar-los i les rifes van acabar
desapareixent. Era costum menjar els panellets a la nit, desprès
de sopar i hom els hi atorgava un sentit sagramental. Possiblement
es tracta de la pervivencia dels antics pans votius, en aquest
cas oferts als difunts.
Si vols fer els panellets a casa, fes click
aquí, t´ expliquem com fer-ho, és
fàcil,
Amunt
|
 El
Campaner borratxo.
Una conte de Tots Sants: La festivitat de Tots
Sants i la Diada del Difunts els campaners feien sonar
les campanes moltes hores i amb més devoció
que mai per tal de tenir les animes contentes.
Conten d´ un campaner que, per aquests dies,
sempre bevia massa i tocava sense cap respecte ni mirament.
Un any, en sortir de casa seva va adonar-se, que una
ombra blanca proveïda d´ un fanalet el seguia.
Tot espantat, va voler despistar-la tombant per carrers
i carrerons, però va ser inútil. L´
ombra va seguir el campaner fins a l´ església
i va esperar-lo mentre ell tocava. En baixar, li va
manar que la seguís. L´ ombra va conduir
el campaner al bosc i li va donar una destral perquè
aterrés un arbre, amb la fusta del qual li va
fer construir un taüt. “Aquest taüt
és el teu” li va dir. Després el
ca dur al cementiri i li va fer cavar una fossa. “Aquesta
fossa és la teva” li va dir. Tot seguit
el va dur al campanar i el va penjar de la corda de
la campana, la qual va començar a tocar a morts.
“Aquest toc és el del teu enterrament”.
L´ endemà van trobar el campaner mort dins
del taüt que ell mateix s´ havia fet i a
la fossa que s´ havia cavat.
|
|
 Halloween
o Carbassada?:
Ancestralment, molt avanç
de que ens arribessin les influencies anglosaxones del
Halloween, en algunes comarques catalanes, com el Ripollès,
ja era tradició buidar carbasses i penjar-les
dels balcons la nit de Tots Sants amb espelmes enceses
dintre per tal de fer por a la gent.
|
Amunt |
|
|
|
|
