 Les
Causes:
La primera meitat del segle XVII a Europa
és políticament convulsa. Mort Carles V, el
somni de un gran imperi cristià i continental queda
en l´ oblit; ara la tendència és la dels
grans estats - nació, com França, Anglaterra,
Alemanya o Espanya, amb monarquies absolutistes i centralistes.
Aquest fet posa en perill la supervivència dels status
de països petits, con Catalunya, que encara conserva
una gran autonomia d´ herència medieval.
Espanya es troba sota el regnat de Felip
IV, que arribà al tron tot sent menor d´ edat,
això va fer que deixes les qüestions d´
estat en mans del seu “Privat” i primer ministre,
el Comte Duc d´ Olivares, el qual volgué donar
un nou impuls a la projecció exterior de la monarquia.
Per du a terme la seva política, centrada en el manteniment
de la sobirania hispànica als Països Baixos i
a la participació a la guerra dels 30 anys (1618 –
1648), aquest necessita tenir més recursos. Donat que
Castella, desprès, de contribuir durant molts anys
a les aventures colonials de la corona, està exhausta
el Comte Duc fixa la seva mirada als altres regnes de la monarquia,
entre ells a la de la corona catalano – aragonesa.
Així el 1624 insta al monarca mitjançant
una memòria a: “ reducir estos reinos de que
se compone España a los usos y costumbres de Castilla
sin ninguna diferencia...” ; l´ estratègia
era senzilla; enviar al rei amb un exercit al país
que calgués sotmetre i provocar un “tumulto popular
grande y después, como por derecho de conquista, asentar
y disponer las leyes en conformidad de las de Castilla y de
esa manera ir ejecutándola en los otros reinos”
El 1635 Espanya, implicada en la guerra per
la possessió dels Països Baixos, entra en conflicte
amb França. El Comte Duc s´ afanya a portar la
guerra als Pirineus catalans. Aquest esdeveniment fa que milers
de soldats entrin al principat i, segons les normes de l´
època s´ allotgin en masos i masies de la zona
i hagin de ser mantinguts pels pagesos d´ on s´
allotgen.
La població catalana no tant sols
ha de fer front a l´ enorme despesa que comporta mantenir
milers de soldats, si no, que a més a més ha
de suportar totes les bretolades i vexacions a les que son
sotmesos per part de les tropes, robatoris, violacions i tot
tipus de humiliacions es repeteixen dia si dia també
amb el consentiment de les autoritats reials.
A l´ Abril del 1640 salta la primera
guspira a Santa Coloma de Farners, on un grup revoltat dona
mort al agutzil Monredon, qui havia ordenat disparar sobre
la multitud que es queixava dels abusos dels soldats.
El 22 de Maig; 1500 forasters entren
a Barcelona per alliberar al Diputat Francesc Tamarit, que
havia estat empresonat pel virrei per oposar-se als allotjaments
de tropes.
|
|
Tenga V. M. por negocio más
importante de su monarquía, el hacerse rey de
España: Quiero decir, señor, que no se
contente V. M. con ser rey de Portugal, de Aragón,
de Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje y
procure con consejo maduro y secreto, por reducir estos
reinos de que se compone España al estilo y leyes
de Castilla.
Memòria dirigida, el 1624,
al rei Felip IV pel seu Privat Gaspar de Guzmán,
Comte de Olivares i Duc de Sanlúcar |
|
