LaketÓnia

LaketÓnia.com

IniciFets i LlegendesFestes i tradicionsReceptes de Cuina

Compartir en FACEBOOK
Fets i llegendes catalanes - laketania.com
Les Causes Els Fets El Desenllaç

Pau Claris, President de la Generalitat de Catalunya durant el corpus de sang - laketania.com - fets i llegendes catalanesLes Causes:

La primera meitat del segle XVII a Europa és políticament convulsa. Mort Carles V, el somni de un gran imperi cristià i continental queda en l´ oblit; ara la tendència és la dels grans estats - nació, com França, Anglaterra, Alemanya o Espanya, amb monarquies absolutistes i centralistes. Aquest fet posa en perill la supervivència dels status de països petits, con Catalunya, que encara conserva una gran autonomia d´ herència medieval.

Espanya es troba sota el regnat de Felip IV, que arribà al tron tot sent menor d´ edat, això va fer que deixes les qüestions d´ estat en mans del seu “Privat” i primer ministre, el Comte Duc d´ Olivares, el qual volgué donar un nou impuls a la projecció exterior de la monarquia. Per du a terme la seva política, centrada en el manteniment de la sobirania hispànica als Països Baixos i a la participació a la guerra dels 30 anys (1618 – 1648), aquest necessita tenir més recursos. Donat que Castella, desprès, de contribuir durant molts anys a les aventures colonials de la corona, està exhausta el Comte Duc fixa la seva mirada als altres regnes de la monarquia, entre ells a la de la corona catalano – aragonesa.

Així el 1624 insta al monarca mitjançant una memòria a: “ reducir estos reinos de que se compone España a los usos y costumbres de Castilla sin ninguna diferencia...” ; l´ estratègia era senzilla; enviar al rei amb un exercit al país que calgués sotmetre i provocar un “tumulto popular grande y después, como por derecho de conquista, asentar y disponer las leyes en conformidad de las de Castilla y de esa manera ir ejecutándola en los otros reinos”

El 1635 Espanya, implicada en la guerra per la possessió dels Països Baixos, entra en conflicte amb França. El Comte Duc s´ afanya a portar la guerra als Pirineus catalans. Aquest esdeveniment fa que milers de soldats entrin al principat i, segons les normes de l´ època s´ allotgin en masos i masies de la zona i hagin de ser mantinguts pels pagesos d´ on s´ allotgen.

La població catalana no tant sols ha de fer front a l´ enorme despesa que comporta mantenir milers de soldats, si no, que a més a més ha de suportar totes les bretolades i vexacions a les que son sotmesos per part de les tropes, robatoris, violacions i tot tipus de humiliacions es repeteixen dia si dia també amb el consentiment de les autoritats reials.

A l´ Abril del 1640 salta la primera guspira a Santa Coloma de Farners, on un grup revoltat dona mort al agutzil Monredon, qui havia ordenat disparar sobre la multitud que es queixava dels abusos dels soldats.

El 22 de Maig; 1500 forasters entren a Barcelona per alliberar al Diputat Francesc Tamarit, que havia estat empresonat pel virrei per oposar-se als allotjaments de tropes.

 

 

Tenga V. M. por negocio más importante de su monarquía, el hacerse rey de España: Quiero decir, señor, que no se contente V. M. con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje y procure con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla.

Memòria dirigida, el 1624, al rei Felip IV pel seu Privat Gaspar de Guzmán, Comte de Olivares i Duc de Sanlúcar

El comte duc de Olivares - laketania.com - fets i llegendes catalanes

Corpus de Sang - laketania.com - fets i llegendes catalanesEls Fets

El dia 7 de Juny del 1640, dia de Corpus, un incident al carrer Ample de Barcelona entre un segador i uns soldats castellans, en el que el segador va ser ferit, va ser el detonant que va fer que centenars de jornalers, vinguts a Barcelona per llogar-se a les feina de la sega del blat, es revoltessin i sota els crits de “ Visca la Terra, Mouri lo mal govern!!!” es concentressin davant la casa del Virrei Dalmau de Queralt, Comte de Santa Coloma. La presencia d´ autoritats civils i eclesiàstiques de la terra i de tres companyies de la ciutat els impedir assaltar-la. Aleshores els segadors van dirigir la seva revenja envers les cases dels funcionaris reials i de membres de la noblesa catalana lleial a Felip IV. Mentre, les autoritats de la ciutat intentaven evitar que la revolta i els saquejos anessin a més.

Fou en un d´ aquest intents, quan a primera hora de la tarda, un grup de consellers i d´ altres autoritats es dirigien cap a la casa del general de les Galeres Reials, Garcia de Toledo, per evitar que fos assaltada, que un dels criats, espantat i prenent-los per assaltats, obrir foc sobre la comitiva. A l´ intentar cercar refugi dels trets, el conseller del terç de la ciutat Josep Massana, ensopegar i caigué estès al terra. El desgavell va fer que algú penses que havia estat abatut pels trets. El rumor de que un conseller havia estat mort a trets pels criats de un funcionari reial va corre pels carrers com la pólvora i la revolta es va generalitzar a tota la ciutat.

Entre dos i tres mil homes es van aplegar a la part baixa de les Rambles amb la intenció d´ entrar a les Drassanes on era amagat el Virrei.

Les Drassanes van ser assaltades, i el Virrei va fugir a cavall cap a Montjuïc amb l´ intenció d´ arribar a temps a embarcar-se en un galera veneciana que era a punt de partir. Mai va aconseguir arribar-hi, una caiguda del cavall va provocar que morís desnucat.

El tractat dels Pirineus - laketania.com - fets i llegendes catalanes

El Desenllaç

La revolta havia esclatat, i les conseqüències foren una guerra que durant 10 anys tenyir Catalunya de sang i que acabar amb una dolorosa amputació anomenada la “ Pau dels Pirineus", que comportar que el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya passes en mans Franceses.

Els Pirineus, que foren el bressol de Catalunya, ara servien per dividir-la.

Projecte personal de promociˇ de la historia i les tradicions catalanes ľ contacte Limpieza de sofas