Laketània

Laketània.com

IniciFets i LlegendesFestes i tradicionsReceptes de Cuina
Jaume I Jaume I El Conqueridor
Engendrament:

Quan es parla de la biografia o la vida d’un personatge, el més normal es començar pel seu naixement.

En el cas de Jaume I, però, el mite i la llegenda ens porta a fer ho en el moment del seu engendrament.

S’explica que el futur Rei Jaume, fou engendrat mitjançant un engany, el seu pare el Rei Pere I el Catòlic, casat en María de Montpeller per l´ interès que tenia envers las seves terres i per la qual tenia certa aversió, va engendrar l’hereu responen a una cita preparada per uns intermediaris i allitant-se, en una cambra a les fosques, amb la dona que allí hi havia, i que ell ignorava que era la seva esposa.

Primers anys de vida:

Pere ISembla ser, dons, que en aquesta trobada furtiva el Rei Pere va fer el ple, i el 2 de febrer del 1208, a Montpeller, naixí el que més endavant seria el Rei Jaume I.

La situació aleshores era convulsa i conflictiva, en plena croada contra els Càtars a Occitània el casal de Barcelona lluitava per mantenir la seva hegemonia sobre aquelles terres.

Es possible que per això, la vinguda al món del nou hereu, no fou de grat per tothom. I en petit Jaume sofriria un atemptat, del que sortiria il•lès, quan algú va llençar una gran pedra contra el seu bressol per un forat fet el sostre de la cambra on dormia.

En mig d’aquest conflicte, Jaume I fou utilitzat, per son pare, com a penyora política i va ser entregat en aquest concepte a Simó de Montfort, el principal enemic del Compta de Barcelona, qui tot seguit, i malgrat la oposició de María de Montpeller, se l’emportar a la seva seu de Carcassona. Malgrat això, la guerra es va reemprendre, i el Rei Pere moria a la batalla de Muret, lluitant contra les tropes de Montfort, el Setembre de 1213. Mesos abans, al Abril, ho havia fet també la mare d´en Jaume I, quan es trobava de viatge a Roma per demanar ajut al papa Innocenci III.

El ja, nou rei de la corona d’Aragó, es quedava orfe amb només 5 anys. I sols la intervenció del Papa, va permetre que Montfort accedís a deixar que l´any 1214, en Jaume I prengués possessió i ocupes el seu tron com a rei.

Durant tres anys va ser educat, al castell de Montsó, pels Templers, el que l’hi aportaria el caràcter, marcial i religiós alhora, que el va caracteritzar.

Mentre, els assumptes d’estat, quedaven en mans del seu oncle, Sanç de Rosselló, que estava al capdavant del consell de regència. I que continua la guerra a Occitània contra el croats.

Comença la regència:

Jaume ILa continuació de la guerra a Occitània i les tensions internes que feien teme una guerra civil, junt amb les pressions del Papat, van fer que es precipites la renuncia del compte Sanç i que Jaume I, només amb nou anys, agafes les regnes de l´estat i es tingues d’enfrontar a l´insubmissió regnes d’uns nobles, amb voluntat de fer la seva i coneixedors de la febre situació del nou monarca, i la voluntat de manipular-lo per part del senyors que l’hi eren favorables.

No es pot pas dir que, petit Rei, tingues un adolescència tranqui-la, fou casat amb Leonor, la filla del rei de Castella Alfons VIII, va patir revoltes nobiliàries els anys 1220, 1222 i 1227, i va ser empresonat temporalment en algunes ocasions. A la part positiva d’aquest període, caldria destacar la treva signada amb els sarraïns de Valencia.

La signatura de la Pau d´Alcala, el 1227, va acabar amb aquets període convuls, i va representar el triomf del Rei sobre els nobles. Aconseguida la pau interna i sabedor que es troba envoltat d´una noblesa delirosa de poder. El rei Jaume cerca com canalitzar aquestes energies. Per les seves conviccions, descarta enfrontar-se contra altres cristians, i això fa que renuncií als drets sobre les terres Occitanes, que el portarien a combatre contra França i el papat.

En aquest sentit, es signa l´11 de maig de 1258 el tractat de Corbeil entre Jaume I i el rei Lluis IX de França en el qual la corona catalano-aragonesa cedia a la francesa els seus drets sobre els dominis occitans. I França renunciava a qualsevol pretensió sobre els comptats catalans.

Així doncs, l’objectiu han de ser els musulmans. Sap que aquest objectiu aplegarà els desitjos expansionistes dels nobles i de la burgesia mercantil, a més de la seva pròpia voluntat de lluitar contra els enemics de la fe.

La conquesta de Mallorca:

Conquesta de MallorcaDurant un sopar organitzat, el 17 de novembre de 1228, per el patró Pere Martell a Tarragona, es fixarà un objectiu, que ja era ambicionat des de feia temps pels catalans: L´illa de Mallorca.

La presa de dos naus catalanes per part de sarraïns de l’illa, posà en safata al rei l´inici de la conquesta.

Finançat i recolzat pels nobles catalans, donat que els aragonesos, més interessats en Valencia que en Mallorca, es desentenen del projecte, entre els dies 4 i 5 de setembre del 1229, l´exercit del rei Jaume, surt de Salou, Cambrils i Tarragona, en una flota de 150 vaixells.

Mediterrani enllà, els espera un exercit de 20.000 sarraïns.

Els catalans aconseguiran trencar la defensa dels musulmans a la batalla de Portopí, i res els va impedir plantar-se a les portes de Medina Mayurqa, la capital de l´illa.

Desprès d’un setge de tres mesos i mig, el 31 de desembre de 1231, les tropes de Jaume I entre per fi a la ciutat. A l’abril d’aquell mateix any l’illa ja es troba en mans del catalans i comença el procés de repartiment i repoblació de l’illa.

Amb 23 anys, Jaume I ja es el Conqueridor.

El torn de Valencia:

Conquesta de ValenciaDes de feia temps la noblesa aragonesa tenia els ulls posats sobre Valencia i l’aspiració d’una sortida al mar a través d´ella.

L’emir de Valencia, Zayyan Ibn Mardanis, aprofitar que el rei Jaume I es trobava realitzant la campanya de Mallorca, per llençar atacs contra Ulldecona i Tortosa, a més de negar-se a seguir pagant els tributs pactats pel seu predecessor amb Jaume I.

No els calien més motius, el 1232 Jaume I, aquest cop si, amb el suport de la noblesa aragonesa emprenia una nova conquesta, la de Valencia. Aquest nou projecte militar es presentava força difícil, una important xarxa de fortificacions i un terreny complex orogràficament no els hi posarien pas fàcil.

Les primeres localitats en caure foren Ares i Morella, l´any 1233 s´avançar pel litoral i caigueren Peníscola, Borriana, Alcalatén, Castelló, Borriol i Vilafamés.

El 1236, una butlla papal, dona consideració de croada a la conquesta. Les corts es reuneixen a Montso i s’acorden els donatius necessaris per a fer possible la caiguda de la capital del regne sarraí.

S’estableix una nova estratègia per rendir Valencia. La destrucció de collites per sotmetre a la població a la fam.

L’estratègia va donar resultat, empesos per la necessitat de subsistència, els musulmans no van tenir més remei que renunciar a la seguretat dels seus refugis i enfrontar-se a les tropes de Jaume I a camp obert.

Les tropes del emir valencià van ser finalment derrotades a la batalla del Puig per la cavalleria comandada per Berenguer d´Entença.

El camí cap el setge de Valencia estava obert i s’iniciava a l’abril del 1238. El 28 de setembre Valencia capitulava i el 9 d’octubre Jaume I entrava triomfant a la ciutat.

La capitulació havia estat precedida per una treva pactada entre els musulmans i Jaume I, això no va agradar als nobles, que van veure frustrades las possibilitats del saqueig. Les protestes i pressions d’aquets, per aquet fet, van forçar a seguir la campanya i seguir la conquesta pel territori, entre el 1239 i el 1244 caiguren Cullera, Xátiva, Alzira i Denia. I no es va aturar fins arribar als territoris d´Alacant i Murcia que pertanyien a Castella.

El 1247, a Denia, una revolta del musulmans va iniciar una guerra de guerrilles que es va allarga fins el 1258. Aquesta circumstancia va fer que Jaume I es sentis alliberat dels pactes signats amb els sarraïns i que aquets fossin expulsats del territori. I comences, tot seguit, un procés de repoblament amb població catalana i aragonesa.

Ja aleshores Jaume I s’havia convertit en el mite, era el model de combatent cristià, l’home capaç d’arrencar-se una fletxa que se l’hi havia clavat al cap, desprès de travessar-l’hi el casc, però també l’home capaç de posposar el trasllat del seu campament, perquè una oreneta havia fet niu a la seva tenda.

Murcia. Un regal per a Castella:

Un fet sorprenen va ser l’actitud de Jaume I amb el regne de Murcia.

El 1244 Jaume I i el seu gendre Alfons X de Castella, van signar el tractat d´Almirra. En ell es delimitaven les fronteres entre ambdós estats.

Murcia doncs era territori castellá.

El 1263, una revolta sarraïna en aquestes terres, va fer que Alfons X, incapaç de sufocar-la, demanes auxili a Jaume I.

El rei Jaume, va enviar una tropa totalment catalana a esclafar la revolta i el 1266 ja havia aconseguit pacificar la zona.

En contra del que es podia esperar i davant de la sorpresa de les Corts. Jaume I va decidir complir amb el tractat d´Almirra i va decidir retornar Murcia a Castella.

Les tropes catalanes havien lluitat a Murcia sense treure’n cap benefici.

La fragmentació de la corona:

Mort de Jaume ISegurament la decisió més polèmica del rei Jaume, va ser la de repartir els territoris aconseguits per a la corona entre els seus fills.

El 1229 Jaume I es divorciava de Leonor de Castella, qui l’hi havia donat un fill, Alfons. I es casaba amb la filla del rei d´Hongria, Violant.

Violant va donar a Jaume I 9 fills, entre ells els futurs Pere III i Jaume II.

S´apunta a la voluntat de Violant d´Hongria de que els seus fills tinguessin una successió digne, el fet de que desprès de varis testaments, els territoris de la corona catalano-aragonesa quedessin repartits entre diferents fills.

El concepte patrimonialista del rei Jaume sobre els seus estats, deixaven la porta oberta a que pogués decidir lliurement sobre com i aquí les deixava en herència.

Així dons el testament fet el 1253 deixava en herència Aragó i Valencia al seu fill primogènit Alfons, Catalunya a Pere i el regne de Mallorca, junt amb els comptats del Rosselló i Cerdanya i la ciutat de Montpeller a Jaume.

Però el 1260, la mort d´Alfons, sense descendència, feu que els territoris que aquest tenia que heretar passessin a mans de Pere.

Així quedar repartida la corona quan el 25 de juliol de 1276, el rei Jaume moria a Alzira, als 68 anys d´edad.

Jaume I El conqueridor Més enllà del guerrer::

Malgrat el mite de Jaume I ve donat en gran mesura per les conquestes del regnes de Mallorca, Valencia i Murcia.

No podem pas passar per alt la seva tasca política, i no podem pas oblidar que sota el seu regnat el rei Jaume va desenvolupar el comerç, establir relacions amb el nord d’Africa, va impulsar les Corts, la municipalització de viles i ciutats i el Consolat del mar.

Projecte personal de promoció de la historia i les tradicions catalanes – contacte Limpieza de sofas